És un gran plaer disfrutar de UAP 10, el 10 de UAP se l’ha d’adjudicar a tots els qui hi participen, no cal dir la llista per que podríem tenir l’error de deixar-nos algun nom.
UAP 10 està pler de missatges, imatges i signes molt importants i felicito la iniciativa, però he trobat a faltar una que per mi és molt significativa, el nostre gran dictador, em pregunto el per què, ha esta un descuit, o no s’hi ha pensat o hi ha altres motius.
Si aquest espectacle s’ha gravat en vídeo pot donar molt de si, és una alternativa al debat.
Impressionant l’inici de l’espectacle que ja comença amb la revindicació que tots volem viure amb pau i a quatre desgraciats no els hi dona la gana una cançó que en va fer reviure la meva lluita contra la dictadura de Franco, la presencia minimalista del pont i tot el que representa la trobo d’una bellesa escenogràfica perfecta, no heu caigut a la trampa de les grans escenografies.
Amb viatge a Itaca heu sabut trobar el que tots desitjaríem tenir il·lusió per les petites coses, tenir una maleta nova per poder anar a l’escola i lluir-la.
Fantàstic el canvi de la lletra de Gresse, estar enamorat d’anar a l’escola i trobar-se amb els companys de classe.
Sorprèn amb quina elegància escènica és representa l’esclat de la guerra i tot el que comporta, la destrucció del pont, el mur vermell, la separació del poble, entrades dels militars, com és refà el poble tot que està en guerra, les cartes dels pares.
S’ha de felicitar el rapero i el treball en Bphemian Rhapsody cal dir que sou molt atrevits.
La soledat del vespre en el bosc, busques companyia i no la trobes, que solament estàs acompanyat per la vellesa dels estels, la decisió de celebrar l’aniversari amb un tros de pa i una espelma et fa posar la pell de gallina, et preguntes com és possible que un adolescent te ganes de lluitar per tirar endavant, diari de zlata,
Un himne per no guanyar ja m’heu deixat sense alè, no cal cap més comentari.
Com espectador agreixo el treball que heu fet aquest any i l’any passat, UAP 10 és un espectacle, cantata o poseu-li el nom que vulgueu, les energies positives que transmeteu i el treball i esforç que hi poseu són admirables.
Els qui feu possible aquest projecte professors, músics, cràdula teatre, Intermón etc.... cal donar-vos l’enhorabona i felicitar-vos.
És impossible recollir en un escrit els comentaris dels pares i mares que hem vist l’espectacle però si que podem reconèixer l’esforç, el treball fet, l’iniciativa, la idea i la posada en escena.
Gràcies