Benvolgudes/benvolguts,
Un dels joves deia:
Que us fa por que els joves pensin?
I més endavant:
Que us penseu que no podem omplir un teatre?
Doncs, la resposta és ben clara i precisament en aquest cas no està “en el vent”:
L’UAP 13 ha estat la contundent resposta a aquests interrogants: els nostres joves pensen, molt i bé, i són capaços d’omplir més d’un teatre, i els cops que calgui, de demostrar que tenen il·lusió i confiança que un nou món és possible.
La cinquena edició de l’UAP ha acomplert amb escreix les expectatives que tots i totes hi havíem posat, després de l’èxit de les edicions passades.
Ens plau enormement tornar a felicitar a tots els participants: alumnes, professors, músics, organitzadors, i tot el personal implicat en el projecte, per la feina feta i sobretot per l’esforç i la incondicional dedicació.
En acabar la funció, el darrer flash, aquell que recollia l’expressió d’alleujament i satisfacció de les persones dalt de l’escenari, els somriures dels professors i professores, els crits d’alè dels alumnes envers ells, l’abraçada d’en Mon , la Mercè i l’Emma, els aplaudiments, la satisfacció de la feina ben feta, ha estat la mostra evident, un cop més, que l’UAP és quelcom més que un espectacle musical i teatral.
Gràcies a tots i totes, i el nostre més sincer encoratjament per seguir endavant. Aquell pastís que es va aixecar cap amunt no és més que l’expressió mateixa que s’ha arribat a dalt del primer cim.
Us acompanyarem en totes les escalades que calgui!!!
ENHORABONA!
Rita Barnés i Angel Figa
Comitè d’Intermón Oxfam a Girona